Juliette: El meu nom es Juliette, visc a l’avinguda Montaigner, a Beaville, Bèlgica. Quan em van portar a urgències amb el cap obert per la meitat i dues dents trencades, vaig dir que havia caigut per les escales...
Veu Women Fredoom: Juliette no s’atrevia a dir als seus familiars que l’home amb qui s’havia casat contra la voluntat de tothom, li pegava.
Juliette: Ens vam conèixer l’octubre del 2000. Des de el principi era molt gelós i sempre volia saber on em trobava, i amb qui. El març del 2001 van començar les pallisses.
A finals de novembre em va pegar tant que em van ingressar a l’hospital. Vaig decidir anar a la policia, tot i que ell em jurava que no tornaria a beure mai més, que no em pegaria mai més. I en canvi una nit va tornar a casa cansat i va començ<ar a buscar la botella. Feia riure, el calçotets i samarreta interior, remenant tota la casa, buscant una cosa que ell mateix havia amagat.
Pierre: De tant en tan bec, senyor comissari, ho admet, però mai m’emborratxe, mai perd la lucidesa. És ella qui em provoca, em diu que no valc res, que sóc un porc. Jo m’enfade i li pegue. Pe`r exagera, de tot fa un drama. Jo de vegades em faig molt més mal.
Comissari: Com? Algú li pega?
Pierre: Bé, amb els del bar. De vegades ens peguem bona cosa. El mes passat em van trencar el nas, però no he fet tant de drama. La meua dona fins i tot per un arrap de no res va a la policia.
Comissari: Està en el seu dret.
Pierre: Bé, si pense, quan jo tenia cinc anys i mon pare es treia el cinturó i em pegava a les cames fins que eixia sang. Jo no deia ni mu.
Comissari: El seu pare li pegava?
Pierre: Cada dia sí. De vegades sap què feia? Es posava la pistola al cap i deia: “Dispare?” Jo cridava: “No pare, per favor, no...” Ell reia. Deia: “Hi ha una bala al carregador, dispare?”, “No” cridava jo i ell, rient premia el gallet. “Has vist?” Deia.”ha anat bé. Ara prvem amb tu” M’apuntava la pistola al pols i comptava: “Un, dos, tres, dispare?”
Comissari: Vaja, vaja a casa. Però la propera vegada que li pegue a la seua dona, anirà a la presó.
Bonnard: Sóc l’advocada Marie Bonnard. M’ocupe de les dones maltractades. Tots els estudis concorden dient que una de cada tres dones han patit algun tipus de violència al si de la família.
Juliette és un cas curiós passa de la seguretat de la denúncia, a la por ia retractar-se del que ha dit. Ja ha retirat la denúncia dues vegades contra el seu marit, Pierre Didieu.
Juliette: Em sap greu per ell. Em fa llàstima, me l’estime. Al metge d’urgències li he dit que m’havia esvarat a la cuina I que m’havia donat un cop contra el cantell de l’estufa. L’advocada Marie Bonnard em parla dolçament, diu que no puc retirar les denuncies contínuament. Però sent tendresa per Pierre. Quan és dolç és molt dolç, només quan beu, esdevé violent. I jo l’he convençut perquè no bega més. M’ho ha promés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada