IMPREVIS 5 estrellas

IMPREVIS 5 estrellas
No saps què vas a veure perquè ells no saben què van a fer

IMPREBIS

TEATRE TALIA (VALÈNCIA)

del 27 de abril al 22 de mayo de 2011

17 años en cartel siendo uno de los referentes de la nueva creación teatral. Ahora llegan convencidos de que es más urgente que nunca hacer un teatro de aquí y ahora y dar una respuesta desde el humor y la inteligencia al momento que vivimos.

Y además Carles Castillo, Carles Montoliu y Santiago Sánchez se presentan con nuevos protagonistas, como el joven músico Víctor Lucas y todo un maestro de la luz, Rafael Mojas, acompañado por Kike Mañas y Mariano Dobrizs, experimentando con nuevas formas teatrales para sorprender a quienes les conocen y emocionar a los que se acercan por primera vez a Imprebís. Y, ante todo, sin perder su libertad y la de los espectadores para pedir qué quieren ver sobre el escenario y que cinco estrellas de la improvisación conviertan esos deseos en inolvidables momentos de teatro. Más de un millón de espectadores ya han disfrutado con Imprebís en 18 países. Ahora tú puedes hacerlo de nuevo y aceptar el desafío:

¡Tú nunca sabrás qué vas a ver! ¡Ellos tampoco saben qué van a hacer!

dimarts, 19 d’abril del 2011

DECÀLEG DEL BON ESPECTADOR



1)  En primer lloc,  informeu-vos bè  de líespectacle que heu de veure. En ocasions el que un 
s'imagina no coincideix amb la realitat. 


2)  Heu de ser puntuals. Arribeu almenys 15 minuts abans i tindreu temps per a trobar el vostre lloc sense molestar a ningú.


3) Una volta ha començat l'espectacle, no podeu abandonar el vostre lloc. Si teniu necessitat 
d'anar al servei, feu-ho abans o després de la representació. 


4) El silenci ès indispensable ja que els actors treballen per a nosaltres. No els distraieu amb 
els vostres comentaris. 


5) Aneu amb compte amb els esternuts i la tos,  poden molestar molt els actors i, també, la 
resta del públic. 


6) Per respecte als actors, no s'ha de menjar durant la representació. Guardeu-vos les pipes i 
tota mena de goloseries per a altre moment. 


7) Si l'obra no us agrada, no molesteu la resta de companys que poden estar interessats en la 
funció que se'ls ofereix. 


8) Una causa urgent pot obligar-nos a abandonar la sala. En aquest cas procurarem que  la 
nostra sortida no  provoqui  soroll ni molesties als altres.


9) Si a pesar dels esforços dels actors i els creadors de l'espectacle l'obra no us agrada heu de 
romandre en silenci a la vostra butaca per respecte al públic i a tots els que han fet possible la 
representació.


10)  L'aplaudiment, no els xiulets ni els crits, Ès la millor recompensa als actors que ens han fet passar un temps agradable.

divendres, 15 d’abril del 2011

COVAVA L’OU DE LA MORT BLANCA


Covava l’ou de la mort blanca
Sota l’aixella, arran de pit
I cegament alletava
L’ombra de l’ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d’alba.
No plores per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa montruosa
Botó de glas on lleva el crit.
Mare, no plores per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor trene amb el meu la xarsa
Sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsione
agafada de la mà de l’esglai
de l’ombra.

Com la veu del castrat
s’eleva fins l’excés de la
mancança .
Des de la pèrdua que sagna
En el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

LHAKPA CHUNGDAK


LHAKPA: El meu nom és Lhakpa Chungdak. Vaig nàixer a les muntanyes del Tibet. Ara visc a la Xina. Quan tenia 14 anys em vaig enrolar en l’exèrcit popular, que prometia un bon sou. Després de les primeres maniobres,una nit van entrar cinc homes i em van violar. Eren soldats xinesos que anaven borratxos. Els vaig denunciar i em van tancar a la presó. Ningú creu una dona tibetana quan diu la veritat.



MARE: La meua filla Lhakpa era la xiqueta més viva del poblat. Sabia muntar a cavall, sabia entallar la fusta, sabia tocar el tambor. Al poblat només li esperava una vida de misèria i dificultats. VA voler anar a Xina, la nostra temible veïna, qui mana. Va llegir un cartell publicitari que invitava a enrolar-se i va pensar anar-se'n de soldat.

LHAKPA:La paga és bona i vas pel món...
MARE:Para atenció,no hi ha lloc per als tibetans a la Xina.
LHAKPA: VULL ANAR HI ANIRÉ!
MARE:Recorda-te'n d’allò que van fer a la teua cosina, la monja. La van despullar i li van pegar davant de tothom mentre li deien ase,porca,gossa. Només perquè va dir que estava orgullosa de ser tibetana.

LHAKPA: Em vaig quedar prenyada després de la violació. Al quart mes em van obligar a avortar. Jo volia tindre al meu fill. Però ells no m'ho van permetre.

VEU UNICEF: El control del govern xinès és total, i s’estén fins i tot a l'úter de les dones. El 1997 s'han comptabilitzat 883 dones tibetanes obligades a avortar perquè el seu embaràs no entrava en els plans tècnics del govern d'ocupació.
VEU ASSOCIACIÓ HUMANITÀRIA:Les severes mesures de control dels naixements s'apliquen al la Xina a totes les dones entre 16 i 45 anys. Ell govern central decideix l'índex anual de creixement global, i el govern regional els naixements locals i les dones que en tenen dret.
VEU UNICEF:Si una parella vol tindre un fill, suposant que els hagen donat l’autorització per casar-se, ha de temptar la sort en un sorteig municipal. Si té sort podrà tindre el fill. Si el sorteig va malament, haurà de renunciar fins i tot al fill que eventualment porte a la panxa i després haurà d’esperar tres anys més per tindre una altra ocasió

LHAKPA: No us oblideu de les dones tibetanes. Moltes com jo llangueixen a la presó per haver denunciat violacions. No us oblideu de les dones tibetanes.

                                   Fi.

Si em vaga

 Josep Carner
Barcelona 1884 - Brussel·les 1970

Viuré, si em vaga encar de viure,
supervivent d'un cant remot.


Viuré amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.


Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot.


Com la paret en el seu sòcol,
com una pedra en el seu clot.

dimarts, 12 d’abril del 2011

Juliette

                                                                  Juliette
                                      
Juliette: El meu nom es Juliette, visc a l’avinguda Montaigner, a Beaville, Bèlgica. Quan em van portar a urgències amb el cap obert per la meitat i dues dents trencades, vaig dir que havia caigut per les escales...

Veu Women Fredoom: Juliette no s’atrevia a dir als seus familiars que l’home amb qui s’havia casat contra la voluntat de tothom, li pegava.

Juliette: Ens vam conèixer l’octubre del 2000. Des de el principi era molt gelós i sempre volia saber on em trobava, i amb qui. El març del 2001 van començar les pallisses.
A finals de novembre em va pegar tant que em van ingressar a l’hospital. Vaig decidir anar a la policia, tot i que ell em jurava que no tornaria a beure mai més, que no em pegaria mai més. I en canvi una nit va tornar a casa cansat i va començ<ar a buscar la botella. Feia riure, el calçotets i samarreta interior, remenant tota la casa, buscant una cosa que ell mateix havia amagat.

Pierre: De tant en tan bec, senyor comissari, ho admet, però mai m’emborratxe, mai perd la lucidesa. És ella qui em provoca, em diu que no valc res, que sóc un porc. Jo m’enfade i li pegue. Pe`r exagera, de tot fa un drama. Jo de vegades em faig molt més mal.

Comissari: Com? Algú li pega?

Pierre: Bé, amb els del bar. De vegades ens peguem bona cosa. El mes passat em van trencar el nas, però no he fet tant de drama. La meua dona fins i tot per un arrap de no res va a la policia.

Comissari: Està en el seu dret.

Pierre: Bé, si pense, quan jo tenia cinc anys i mon pare es treia el cinturó i em pegava a les cames fins que eixia sang. Jo no deia ni mu.

Comissari: El seu pare li pegava?

Pierre: Cada dia sí. De vegades sap què feia? Es posava la pistola al cap i deia: “Dispare?” Jo cridava: “No pare, per favor, no...” Ell reia. Deia: “Hi ha una bala al carregador, dispare?”, “No” cridava jo i ell, rient premia el gallet. “Has vist?” Deia.”ha anat bé. Ara prvem amb tu” M’apuntava la pistola al pols i comptava: “Un, dos, tres, dispare?”

Comissari: Vaja, vaja a casa. Però la propera vegada que li pegue a la seua dona, anirà a la presó.

Bonnard: Sóc l’advocada Marie Bonnard. M’ocupe de les dones maltractades. Tots els estudis concorden dient que una de cada tres dones han patit algun tipus de violència al si de la família.
Juliette és un cas curiós passa de la seguretat de la denúncia, a la por ia retractar-se del que ha dit. Ja ha retirat la denúncia dues vegades contra el seu marit, Pierre Didieu.

Juliette: Em sap greu per ell. Em fa llàstima, me l’estime. Al metge d’urgències li he dit que m’havia esvarat a la cuina I que m’havia donat un cop contra el cantell de l’estufa. L’advocada Marie Bonnard em parla dolçament, diu que no puc retirar les denuncies contínuament. Però sent tendresa per Pierre. Quan és dolç és molt dolç, només quan beu, esdevé violent. I jo l’he convençut perquè no bega més. M’ho ha promés.

dimarts, 5 d’abril del 2011

POSEU-ME LES ULLERES

LA COMPANYIA TEATRE MICALET PRESENTA:
POSEU-ME LES ULLERES
Basat en la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés
Teatre Micalet DEL 25 DE MARÇ AL 17 D'ABRIL
Un espectacle de PEP TOSAR
Repartiment:
Pilar Almeria,
Isabel Anyó,
Enric Juezas,
Carles Llinares,
Joan Peris
Música en directe: Carles Llinares.

Si al meua economia ho permetés aniria a veure-la  tres vegades la setmana.

Des del centre

La primera obra de teatre que hem representat enguany ha estat Dones.

A poc a poc us n'anirem contant algunes coses. De moment ací teniu el llibret de mà...

en un dies us volem posar el text,

algun dia posarem imatges de l'acte (o no)

i fins i tot és possible que acceptem alguna crítica.